Escorca és el municipi més extens de la Serra de Tramuntana i el que menor densitat de població presenta. El municipi conserva gran part del seu territori intacte ocupat per una vegetació exuberant i frondosa. Destaca l’elevada proporció d’endemismes presents.

A Escorca es conserven els alzinars més extensos de Mallorca, com el de Son Massip. L’alzinar ocupa vessants i planes ombrívoles i humides. La falta de llum condiciona el sotabosc on les espècies heliòfiles que abunden en matolls i pinedes no poden viure.

El sotabosc està format per espècies diverses com la murta morisca (Ruscus aculeatus), el bruc (Erica arborea), el durilo (Vibumumtinus) o Phillyrea latfolia. Destaca la relativa abundància de falgueres, com el culantrillo negre (Asplenium onopteris) i líquenes. També trobem endemismes com Cyclamen balearicum o Rhamnus ludovicisalvatoris.

Els boscos de pins i els matolls són més lluminosos i en conseqüència el sotabosc és més dens i ric. Trobem el llentiscle (Pistacia lentiscus), la jara blanca (Cistus albidus), l’ullastre (Olea europaea), l’argelaga (Calicotome spinosa), el romaní (Rosmarinus officinalis), les esparragueras (Asparagus acutifolius, A. horridus) i altres arbustos o lianes.

El relleu del municipi és abrupte, no en va aquí tenim els pics més alts de l’illa: el Puig Major de Son Torrella (1.447 m), el Puig de Massanella (1352 mm), el Puig dels Tossals Verds (1.115 m), el Puig Tomir (1103 m), ‘Ofre (1.091 m), etc. Aquestes formacions configuren valls estretes com el Clot d’Albarca, la vall de Almallubx- Cúber o la vall de Massanella. A mesura que es guanya altura la vegetació va canviant, adaptada a la major insolació, els contrastos de temperatura i els freqüents i intensos vents.
En llocs amb sòls profunds apareixen espècies com Hypericum balearicum, Phiomis italica, el romaní (Rosmarinus officinalis), el aladieno (Rhamnus alatemus), la sarsa (Smilax aspera subsp. balearica), etc., així com també, el llentiscle (P. lentiscus). En sòls més pedregosos apareixen espècies com Pastinaca lluïda, el belcho (Ephedra fragilis), el boix (Buxus balearica) o la ceba albarrana (Urginea maritima).

Més prop dels cims, en llocs encara més exposats als forts vents i amb més acusats contrastos de temperatures, el paisatge passa a estar dominat per coixinets espinosos, com Astragalus balearicus o Teucrium marum subsp. occidentale, així com també la zarzaparrila (Smilax aspera subsp. balearica).

Els vessants de muntanyes i els grans tàlvegs estan cobertes per àmplies zones de canyís (Ampelodesmos mauritanica). Algunes d’aquestes zones són antics boscos degradats per incendis forestals o tales indiscriminades.

A la Serra es registren les precipitacions més abundants de Mallorca i, per tant, neixen nombrosos torrents. Es tracta de torrents de recorregut generalment curt, però de gran desnivell que com a conseqüència tenen llits encaixonats i ombrívols, a l’abric dels vents i amb un grau d’humitat més o menys constant. Aquí troben refugio espècies testimonio de climes passats, com el llorer (Laurus nobilis). En les desembocadures trobem la pimentera (Vitex agnus- castus)
ocupant grans extensions com és el cas de la desembocadura del torrent de Pareis. Si els barrancs són més secs, però frescos, creixen plantes com la didalera (Digitalis minor), l’heura (Hedera helix) o el olivlo (Cneoron fricoccon).

En les grutes i cavitats ombrívoles i humides creixen plantes cespitoses de fulles i flors petites que entapissen el substrat i cobreixen superfícies de poca extensió.
Mayotitariamente són espècies endèmiques entre les quals cal destacar la Sibihorpia africana i la Arenaria balearica.

En les esquerdes dels penyals i penyes habiten espècies amb un fort caràcter rupícola com Hippocrepis balearica, Brassica balearica i la ginesta (Genista majorica)
Les seves abundants floracions criden l’atenció des de les parets verticals.

ÉS difícil oblidar la vegetació glareicola que creix en els canchales. Destaquen dos lechetreznas endèmiques: Euphobia fontqueriana i E. maresi subsp. balearica.